Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 5,1-12a

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Comentari de l’evangeli

Els dies 1 y 2 de novembre de cada any la litúrgia cristiana viu dues celebracions que recorden totes les persones que ja han deixat aquest món, i sobre tot les que han tingut quelcom a veure amb nosaltres.

Avui, festa de Tots Sants, lloem les persones que per la seva manera de viure i seguint la seva fe en una vida eterna, han assolit ja, o fan camí, cap el cel nou i la terra nova; alhora que demà, amb una mirada i un cor més universal, recordarem a tots els difunts, fossin o no creients.

Les dues festes coincideixen en plantejar-nos el sentit de la vida i de la mort, i sempre amb el convenciment de que es mor com es viu, és a dir, que si la vida es viu esperançadament, la mort s’accepta sense pors ni temors.

I l’evangeli ens ofereix avui el paràgraf de les benaurances perquè és mitjançant la vivència i el compromís dels camins indicats en el text com els cristians van assolint el Regne.
Qui troba un sentit a la vida i intenta viure’l amb coherència serà feliç i benaurat eternament…

Manel Simó

Català CA Español ES