Lectura de l’evangeli segons sant Lluc Lc 2,22-40


Versió llarga

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Comentari de l’evangeli

En el context de les celebracions nadalenques, on s’acostumen a lloar els valors de la convivència familiar, ens trobem avui amb aquesta festa de la Sagrada Família, instituïda en el seu moment pel Papa Lleó XIII, com una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és una família.

Avui la família es troba davant situacions noves, diverses, i a voltes, conflictives, i per tant, l’objectiu de qualsevol reflexió haurà de ser recuperar un tipus de família que sigui autèntic, valuós i compromès.

Perquè és ben cert que la família continua constituint avui un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes escollides des de la llibertat, gratificants i propicies per al desenvolupament personal, social i religiós de les persones. La família és -hauria de ser- escola d’amistat, d’estimació i de gratuïtat.

Sobretot de gratuïtat, que es un reflex de l´esser mateix de Déu.

Manel Simó

Català CA Español ES