El dia de l’Epifania, el 6 de gener, és la segona gran festa del temps de Nadal. A la primera gran festa, la del 25 de desembre, celebrem que el Fill de Déu es fa home i neix petit i feble a l’establia de Betlem.

A la segona, la del 6 de gener, celebrem que el Fill de Déu s’ha fet home per il•luminar tots els pobles de la terra, tota la humanitat. Aquest dia, el 6 de gener, a l’evangeli escoltem com uns personatges de terres llunyanes, uns personatges que no formen part del poble d’Israel, arriben a Jerusalem per adorar aquell infant que ha nascut, i en aquests personatges hi som representats tots nosaltres, tots els homes i dones de la terra.

Però, ¿qui eren aquest personatges? A l’evangeli de Mateu 2,1-12, que és on se’ns narra aquesta història, diu, senzillament, això: “Vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: ¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist con s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge”.

Ens diu el relat que són uns mags i que es dediquen a buscar senyals en les estrelles. En aquella època, als imperis de l’Orient, i especialment a Pèrsia, hi havia un gran interès en l’estudi de les estrelles. Allà es va iniciar, de fet, la ciència de l’astronomia.

Però era una ciència barrejada amb creences que els feien pensar que de les estrelles se’n podien treure pronòstics sobre el futur. Els Reis d’Orient, que l’evangeli anomena mags i que també podríem traduir per savis, eren uns d’aquests personatges que es dedicaven a l’estudi de les estrelles.

I, en aquest estudi, creuen descobrir el naixement d’un rei salvador. I emprenen el camí per anar a adorar-lo. ¿I quants eren, aquests mags, aquests savis? El relat evangèlic no ho diu. A les primeres pintures que tenim de l’escena de l’adoració dels reis, el seu nombre varia.

Però com que el relat evangèlic diu que li van oferir tres regals a l’infant (or, encens i mirra), aviat es va començar a dir que devien ser tres. I se’ls va donar a cada un un nom, però sense posar-se d’acord: en un lloc s’anomenaven d’una manera, en un altre d’una altra. Fins que els noms que van prevaldre i es van fer més populars van ser els que ara coneixem: Melcior, Gaspar i Baltasar.

I encara hi ha una altra tradició que val la pena de destacar. I és que en els primers temps, el costum era representar els reis fent-los de tres edats diferents: un de jove, un de mitjana edat, i un altre de vell. Era una bona manera de significar que el Fill de Déu ve per a tothom. Però més tard, i amb aquesta mateixa intenció, es va començar a representar-los de tres races diferents: blanc, ros i negre. En definitiva, és la mateixa idea: el Fill de Déu ve per a tothom, sigui de l’edat que sigui, sigui del color que sigui, pensi o visqui com sigui.

Josep Lligadas Vendrell

Icon

Full Parroquial Gener 2020 1.13 MB 16 downloads

...
Total Page Visits: 262 - Today Page Visits: 1