Lectura de l’evangeli segons sant Mateo 24, 37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada.

»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Comentari de l’evangeli

L’Advent ens enfronta a les tres grans vingudes de Déu a la humanitat: va venir fet home a Betlem; resideix en nosaltres i surt al nostre encontre cada dia en les persones que ens envolten; i vindrà a cridar-nos finalment per portar-nos al seu Regne.

I l’evangeli d’avui ens fa una clara recomanació davant d’aquests vingudes: vetlleu.

L’evangelista Mateu, que llegirem enguany al cicle A, fa servir el mateix verb que utilitzà Jesús quan despertà als deixebles, a l’hort de Getsemaní.

Vetllar es no deixar dominar-nos per la son, no absentar-nos de la realitat, no desentendre’ns del que passa al nostre voltant

Avui vivim una època on tots cerquem seguretats, però les seguretats són sempre incertes i minses. I com no sabem el nostre final, el que cal es viure amb l’esperit que ens diu sant Pau: mentre tinguem oportunitat i ara que som a temps, fem el be a tothom (Gal 6,10)

Estar atents es no descuidar el nostre esperit interior estar molt a prop dels qui més ho necessiten. Ser conscients, dia a dia, dels moments que vivim…

Manel Simó