Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 2,22-40

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer, sigui consagrat al Senyor.

També havien d’oferir en sacrifici “un parell de tórtores o dos colomins”, com diu la Llei del Senyor. Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:

– “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.”

El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: – Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.”

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys.

Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida. Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui explica el sentit de la festa que celebrem. La llei mosaica prescrivia que, quaranta dies després del naixement del primer fill, els pares havien de presentar-lo al temple de Jerusalem per oferir-lo al Senyor i també pel ritual de purificació de la mare, lliurant una ofrena

Maria i Josep compleixen el ritual, i ho fan posant de relleu dos detalls molt significatius: els primers que acullen Jesús al temple son un parell d’ancians, Simeó i Anna, i l’ofrena que presenten Maria i Josep es l’ofrena dels pobres: un parell de tórtores.

D’altra part la festa d’avui es coneguda també com la festa de la llum, o la Candelera, a rel de les paraules d’ancià Simeó quan diu de Jesús que es llum que es revela a les nacions…. I la festa queda arrodonida quan el mateix Simeó indica que Jesús serà una senyera combatuda i que a Maria una espasa li traspassarà l’anima.

La història del cristianisme, i la vivència dels autèntics seguidors de Jesús avalen el total compliment d’aquestes paraules.

Manel Simó

Català CA Español ES