«No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu» (Lc 1,30)

(Diumenge de Rams, 25 de març de 2018)

2. Maria

«T’he cridat pel teu nom» (Is 43,1). El primer motiu per a no tenir por és precisament el fet que Déu ens crida pel nostre nom. L’àngel, missatger de Déu, va cridar Maria pel seu nom. Posar noms és propi de Déu. En l’obra de la creació, ell crida a l’existència cada criatura pel seu nom. Darrere del nom hi ha una identitat, quelcom que és únic en cada cosa, en cada persona, aquella íntima essència que només Déu coneix en profunditat. Aquesta prerrogativa divina va ser compartida amb l’home, al qual Déu va concedir que donés nom als animals, als ocells i també als seus fills (Gn 2,19-21; 4,1). Moltes cultures comparteixen aquesta profunda visió bíblica, reconeixent en el nom la revelació del misteri més profund d’una vida, el significat d’una existència.

Quan Déu crida pel nom una persona, li revela al mateix temps la seva vocació, el seu projecte de santedat i de bé, pels quals aquesta persona arribarà a ser algú únic i un do per als altres. I també quan el Senyor vol eixamplar els horitzons d’una existència, decideix donar a la persona a qui crida un nom nou, com ho fa amb Simó, anomenant-lo «Pere». D’aquí ve el costum d’assumir un nom nou quan s’entra en un orde religiós, per a indicar una nova identitat i una nova missió. La crida divina, pel fet de ser personal i única, requereix que tinguem el valor de desvincular-nos de la pressió homogeneïtzadora dels llocs comuns, per tal que la nostra vida sigui de veritat un do original i irrepetible per a Déu, per a l’Església i per als altres.

Estimats joves: Ser cridats pel nostre nom és, per tant, signe de la gran dignitat que tenim als ulls de Déu, de la seva predilecció per nosaltres. I Déu crida a cadascun de vosaltres pel vostre nom. Vosaltres sou el «tu» de Déu, preciosos als seus ulls, dignes d’estima i estimats (cf. Is 43,4). Acolliu amb alegria aquest diàleg que Déu us proposa, aquesta crida que ell us adreça cridant-vos pel vostre nom.

3. Has trobat gràcia davant Déu

El motiu principal pel qual Maria no ha de tenir por és perquè ha trobat gràcia davant Déu La paraula «gràcia» ens parla d’amor gratuït i immerescut. Com ens anima saber que no hem d’aconseguir la proximitat i l’ajuda de Déu presentant per avançat un «currículum d’excel·lència», ple de mèrits i d’èxits. L’àngel diu a Maria que ja ha trobat gràcia davant Déu, o que l’aconseguirà en el futur. I la mateixa formulació de les paraules de l’àngel ens fa entendre que la gràcia divina és continuada, no quelcom passatger o momentani, i per això mai no faltarà. També en el futur serem sostinguts sempre per la gràcia de Déu, sobretot en els moments de prova i de foscor.

La presència continuada de la gràcia divina ens anima a abraçar amb confiança la nostra vocació, que exigeix un compromís de fidelitat que s’ha de renovar cada dia. De fet, el camí de la vocació no està lliure de creus: no sols els dubtes inicials, sinó també les temptacions freqüents que es troben al llarg del camí. La sensació de no estar a l’alçada acompanya el deixeble de Crist fins al final, però ell sap que està assistit per la gràcia de Déu.

Les paraules de l’àngel es posen damunt les pors humanes, dissolent-les amb la força de la bona notícia de la qual són portadores. La nostra vida no és pura casualitat ni mera lluita per a sobreviure, sinó que cada un de nosaltres és una història estimada per Déu. Haver «trobar gràcia davant Déu» significa que el creador aprecia la bellesa única del nostre ésser i té un designi extraordinari per a la nostra vida. Ser conscients d’això no resol certament tots els problemes i no treu les incerteses de la vida, però té el poder de transformar-la en profunditat. Allò que el demà ens depararà i que no coneixem, no és una amenaça forca de la qual hem de sobreviure, sinó que és un temps favorable que se’ns concedeix per a viure el caràcter únic de la nostra vocació personal i compartir-lo amb els nostres germans i germanes en l’Església i en el món.

Francesc

Vaticà, 11 de febrer de 2018, VI Diumenge del Temps Ordinari

Memòria de la Mare de Déu de Lourdes

TEXTOS TRETS DE:

Català CA Español ES