Lectura de l’envangeli segons sant Mateo 2, 2-12

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’Infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Comentari de l’evangeli

La festa d’avui, coneguda amb la paraula grega Epifania, que significa manifestació, és pràcticament una repetició de la festa de Nadal, però amb una connotació especial, derivada de les esglésies de l’Orient. L’església occidental subratlla el naixement humà del Fill de Déu, és a dir, el misteri de l’Encarnació, mentre que l’església oriental incideix més en la manifestació universal de Déu a tota la humanitat.
D’altra part, una lectura atenta del relat dels personatges que venen d’Orient és un clar procés de recerca, que engloba cinc moments:
1) Aquells personatges llegeixen els signes dels temps: veuen una estrella…
2) Es posen en camí de recerca i pregunten: On és el Rei dels jueus que acaba de néixer?
3) Superen els dubtes i les incerteses: l’estrella s’havia enfosquit…
4) Arriben a trobar allò que cercaven i la seva joia és immensa…
5) Finalment, se’n tornen per un altre camí: la fe compromet: cal canviar camins i redreçar viaranys…
¿No és aquest el procés que ha de fer qualsevol persona en la seva recerca de Déu?

Manel Simó