Lectura de l’evangeli segons sant Joan 10,1-10

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler.

El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.

Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles.

Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Comentari de l’evangeli

Aquest diumenge de Pasqua és conegut, tradicionalment, com el diumenge del Bon Pastor, perquè Jesús apareix, seguint una tradició bíblica molt pròpia d’un poble de nòmades, i por influència del profeta Ezequiel, com a un Bon Pastor.

Jesús observa els pastors que duien els ramats per les terres de Judea, i veu que uns fan la seva feina amb interès i dedicació, però que altres la fan simplement com un treball més, com una manera de guanyar- se la vida, rutinàriament. I a partir d’aquí aplica aquesta realitat als dirigents religiosos del seu poble, i també, de manera extensiva, a qualsevol que tingui una feina de dedicació a les persones.

Així les coses, al text d’avui hi ha tres punts interessants sobre el que podríem dir el perfil dels bons pastors:
1) Els bons pastors van davant amb el seu exemple. No demanen més del que ells mateixos fan, i no imposen valors que ells no viuen;
2) la seva veu es reconeguda, és a dir, la seva veu s’identifica amb la seva persona, i tothom veu que hi ha coherència entre el que diuen, el que pensen i el que fan, perquè no intenten enganyar a ningú;
i 3) treballen sempre per donar vida, és a dir, són profetes d’esperança, constructors de possibilitats, realistes esperançats, i saben que educar és fer sortir a la llum les potencialitats d’una persona.

Manel Simó

Català CA Español ES