Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (13,1-9)

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.»

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

Comentari de l’evangeli

A l’evangeli d’avui hi ha dues parts i cal entendre’l en el seu context. Jesús es troba enmig d’un clima enrarit, per culpa de dos esdeveniments que han tingut lloc al seu voltant.

Uns galileus havien estat matats per ordre del Prefecte romà, quan es trobaven oferint sacrificis al temple; i un accident laboral havia acabat amb la vida de divuit treballadors, en caure la torre de Siloè, on es trobaven treballant.

Aquests dos fets havien provocat que molta gent els interpretés com a un càstig de Déu als afectats, i aleshores Jesús surt al pas d’aquesta manera de veure de les coses. Déu no es dedica a castigar. Déu demana que aprofitem les oportunitats que ens dona i produïm fruits. Aquest es el sentit de la paràbola amb que acaba avui l’evangeli.

La Quaresma es una bona ocasió per revisar la productivitat del nostre interior.

Manel Simó

Català CA Español ES