Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 3, 10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».

El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Comentari de l’evangeli

Per tres vegades es formula a l’evangeli d’avui la pregunta « i nosaltres, què hem de fer? » i aquest interrogant pot ser plantejat des de dues actituds ben diferents: o bé des d’un desig de cercar llum i orientació, amb una plena disponibilitat de fer allò que ens proposin; o bé des de l’espera de rebre una resposta que satisfaci els nostres desitjos…
L’actitud davant la resposta, per tant, és fonamental.
I Joan Baptista respon amb exigències que conviden a un canvi i una renovació: compartiu, no exigiu més del compte, i no amenaceu ni maltracteu ningú.. O sigui, obreu correctament, justament.. I com això no sempre és fàcil, se’ns convida a estar atents, és a dir, ben disposats…
Amarats, per tant, amb el goig al cor, si Nadal va ser tot just que Déu es va fer humanitat, que el nostre Nadal sigui, per tant, fer-nos i ser més humans i més fraterns.

Manel Simó