Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 3, 1-6

L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert.

Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

«És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu».

Comentari del’evangeli

« Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí… Tothom veurà la salvació de Déu…»
Joan Baptista proclama la profecia de Isaïes, i és la figura de l’Advent que més ens ajuda a preparar el camí on pot accedir Déu a les nostres vides, igual que va accedir a la historia humana.

Tots els cristians i cristianes som cridats a obrir i descobrir escletxes en la nostra pròpia vida i en la vida de les persones per on pugui entrar Déu.

La situació actual del món en relació amb la fe no es pot dir que sigui reeixida, però si només diem « no hi a res a fer » o ens lamentem de que « està tot per fer…» cometem en els dos casos el mateix error, i és « pensar que tot ho hem de fer nosaltres…» Obrir camins es ser bons instruments. Aquesta sí que es tasca nostra. Déu ja farà la seva feina en el cor de les persones…

Manel Simó