Un cop més els fariseus intenten posar a prova Jesús preguntant-li amb malícia: “Quin és el manament més gran de la llei”. No és estrany que li fessin aquesta pregunta, si tenim en compte que els jueus tenien 613 preceptes, 248 de positius i 365 de negatius. Jesús defuig les disquisicions legalistes i va directament al gra: Estima Déu, i si veritablement l’estimes, estimaràs als altres.

Què vol dir estimar Déu sobre totes les coses?

Correspondre al seu amor. No estimem perquè està manat, sinó perquè ens sentim infinitament estimats. Si desterrem Déu de la nostra vida, podem anar de mal en pitjor, i seríem com els infants que no experimenten l’amor i la referència dels seus pares. L’amor de Déu mai no ens esclavitza , no és possessiu, sinó que sempre ens fa més i més lliures. L’amor de Déu sempre ens ha ser un veritable model, a l’hora d’estimar els altres.

Què vol dir estimar els altres com a nosaltres mateixos?

No hi ha res que ens faci sentir tan bé, com quan estimem als altres i ens sentim estimats. Quan diem que estimem al altres vol dir que fem tot el possible perquè els altres tinguin el mateix que tinc jo: diners, afecte, habitatge, benestar, possibilitats culturals… La primera lectura ens parla de coses ben concretes que signifiquen estimar, ens diu que hem d’acollir els immigrants, que es pot traduir no aprofitar-se dels febles i tenir clar les seves necessitats elementals. Sovint la lògica de Déu, no és la nostra lògica, que ens fa sentir el nostres propi bé de forma exclusiva. Estimar als altres, vol dir treballar per un món més humà, perquè el cristianisme ens demana un ferm compromís en bé dels altres. Tots tenim les nostres preferències: familiars, amics, companys… Però Déu té les seves preferències, que són els darrers de la societat.

Que l’’Eucaristia que és el banquet de l’amor de Déu, ens ajudi a créixer en l’amor en la seva doble dimensió, amb la garantia que com més estimem, més ens humanitzem.

Mn. Joan Puig

Català CA Español ES