L’evangeli d’avui ens parla de les pautes per a la construcció d’una comunitat fraterna: primer parlar en privat, després davant d un o dos testimonis, i finalment presentar el problema davant la comunitat. Només si tot això no funciona, cal fer fora de la comunitat´, aquell que per si sol ja s’ha exclòs de formar-ne part.

Perquè hi hagi una bona convivència, ens poden ajudar aquests punts.

  • Estem fets per conviure en comunitat: família, amics, treball, comunitat cristiana… Desgraciat el que va sol.
  • Tots som responsables de la comunitat.
  • Si som senzills i humils, com agraïm que altres persones ens ajudin a superar-nos i a corregir-nos.
  • Si sabem estimar de veritat, sabrem corregir amb delicadesa i en el moment oportú. Es tan important dir, com saber dir.
  • Aprenem dels pares que corregeixen des de l’amor, mai per ensorrar o fer mal. Sempre per ajudar i madurar. I donant sempre noves oportunitats, tal com ho fa el Senyor.
  • Cal tenir en compte que no som una comunitat de perfectes, sinó de persones fràgils i mai tenim dret a considerar-nos millors que els altres. Això vol dir saber corregir des de la nostra fragilitat.
  • Tant de bo que al llarg de la nostra vida sapiguem discernir allò que és essencial (que són molt poques coses) que demana unitat; allò que és opinable que demana varietat, i no sempre fàcil d’assumir; i en totes les coses, caritat.

La virtut per execel·lència que ens defineix com a Cristians.

Mn. Joan Puig

Català CA Español ES