L’EVANGELI DEL DIUMENGE

Aquesta setmana l’ensenyament de Jesús és sobre la importància de no posar el cor en els béns materials. Tanmateix, aquest text, com tots els de l’Evangeli, és una invitació a contemplar Jesucrist, el veritable pobre, generós fins a l’extrem (Jn 13,1).

Ell és el qui “no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res…” (Fl 2,6-11). I és una invitació a demanar el tenir els seus “mateixos sentiments” (Fl 2,2.5) i “el mateix amor els uns pels altres” (Fl 2,2)..

Mn. Josep Maria Romeguera

Les vacances són un temps per a descansar i conviure en família.
Conviure estretament durant unes setmanes és una oportunitat per enfortir l’esperit de família, però també té les seves exigències; que tots ho passin bé i alhora descansin, no surt sol.

Com plantegeu les vacances d’estiu?
Són un moment per al descans. Quan tots estem més tranquils, és més senzill estar junts, i unir-nos més com família. Compartim plans, parlem, i ens ho passem bé.

Com descansar sense ensopir-se?

  • Intentem fer plans senzills però divertits. L’horari familiar és més relaxat.
  • Esmorzem tard, fem petits arranjaments a la casa i anem a la piscina municipal.
  • Dinem plegats i bé, perquè un bon menjar alegra el cor.
  • Amb freqüència convidem amics o els amics dels fills, i sempre són ben rebuts.
  • Quant a les activitats, procurem muntar jocs on tots puguin participar, sense límits d’edat.
  • No hi ha temps fix per a les tasques del col·legi –que cadascú s’organitzi amb responsabilitat- però sí que procurem llegir una mica junts després de dinar.

Com impliqueu els nens en les tasques de la casa?
Tenim el costum de fer plegats petits arranjaments domèstics, cadascun segons les seves capacitats: pintar, escatar fusta, dur el carretó amb coses els més petits, etcètera. L’important és que cadascun faci una mica. “Mamà i el papa” mai no preparen un menjar ells sols, sempre ens ajuda algú. I a casa tothom, nois i noies, saben fer de tot: parar la taula, preparar el menjar, fer les compres, estendre…

I els plans que penseu els pares tenen sempre el suport unànime dels menuts?

És clar que no! Intentem, per exemple, sortir d’excursió a la muntanya tots junts. Encara que algú no tingui ganes de sortir –i es negui a posar-se les botes de muntanya o organitzi una enrabiada-, durant l’excursió, l’ambient de família i els jocs improvisats fan que al final tots els nens estiguin contents d’haver sortit.

De vegades, acabem el passeig amb un petit festí sorpresa (creps, entrepans, gelats, etc.)

Com assolir que els fills grans gaudeixin amb els pares durant l’estiu?
No es pot obligar els fills a ser contínuament amb nosaltres, sobretot a partir dels 15 o 16 anys. Respectant el seu espai de llibertat, un ambient festiu pot facilitar les coses. No se! Quan els nois saben que hi haurà bons plans, tenen ganes de ser-hi.

I Déu en tot això?
El diumenge és el dia més important de la setmana, i els fills ho han de notar. Cal vestir-se una mica millor per participar a l’eucaristia. El menjar cal també que tingui alguna cosa especial (un aperitiu, unes postres bones…). D’altra banda, els nostres fills saben que nosaltres participem diàriament a l’eucaristia, que fem uns minuts d’oració, i que resem el rosari a la Mare de Déu. Algunes vegades, per pròpia iniciativa i perquè volen, vénen amb nosaltres. Però mai els obliguem a fer-ho.