Lectura de l’evangeli segons san Lluc 3, 15-16. 21-22

En aquell temps, el poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».

Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, i l’Esperit Sant baixà cap a Ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

Comentari de l’evangeli

La litúrgia dóna avui un salt en el temps i passem de la infància a l’edat adulta de Jesús. El seu baptisme es el fet on se manifesta en la seva plenitud l’Epifania o manifestació del Messies: una veu diu des del cel: aquest es el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut…
Es conegut que la litúrgia no segueix un ordre cronològic, i així, encara que el 2 de febrer celebrarem la presentació de Jesús al temple, avui la litúrgia vol tancar aquest temps de Nadal, amb aquesta solemne Epifania del baptisme.
És una festa que es va instituir l’any 1960, i, de fet, és una bona ocasió que se’ns ofereix a tots els batejats i batejades per reflexionar sobre la nostra condició, ja que va ser en el baptisme quan va començar la nostra biografia cristiana.
Avui, per tant, es, en primer lloc, una bona ocasió per agrair als nostres pares, o aquells que van ser els instruments d’aquest do; i també, alhora, per pensar com vivim aquest baptisme.
Sabem que hi ha batejats sociològics o de número, i batejats que fan treballar l’Esperit que actua en les seves vides. El nostre baptisme no fou només un acte de pietat, sinó el començat d’una vida nova i compromesa, i l’església es, ni més ni menys, que un poble de batejats i batejades.
Que la festa d’avui en ajudi a renovar i consolidar el nostre baptisme.

Manel Simó