Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 1,7-11

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.

Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà.

A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel:
«Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

Comentari de l’evangeli

La litúrgia dóna avui un salt en el temps, i passa dels misteris de la infància de Jesús, al començament de la seva missió amb la celebració del seu baptisme.

El fet, més que presentar Jesús participant en un ritu, queda centrat en l’epifania o manifestació que es produeix: ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.

Immers en l’aigua, Jesús comença el projecte de vida que venia a assolir en aquest món. I aquesta festa és avui, per als cristians i cristianes, com afirma el Papa Francesc, una bona ocasió per “fer memòria del nostre baptisme”, per agrair-lo a Déu i a les persones que el feren possible i per reflexionar sobre la nostra identitat de batejats i batejades.

En la celebració del baptisme hi ha tres signes plens de contingut: – l’aigua que indica que som immersos en una vida nova, que es la vida de fe; –la crismació que ens interpel•la a viure segons la nostra dignitat de batejats i ens incorpora al poble de Déu; i la llum del ciri pasqual que ens encoratja a mantenir sempre viva la llum de la fe.

Visquem, doncs, plenament, la nostra condició de batejats i batejades.

Manel Simó

Català CA Español ES