Lectura de l’evangeli segons san Lluc, 2, 41-52

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble».

El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’Ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».

Comentari de l’evangeli

En el context de les festes nadalenques, a les quals s’acostuma a lloar els valors de la convivència familiar, ens trobem avui aquesta festa, instituïda en el seu moment pel Papa Lleó XIII, com a una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida que és la família.
Crist va voler néixer en el si d’una família i això ens dóna peu per analitzar, alhora, la dimensió eclesial de la família, i la dimensió familiar de l’església.
De les moltes reflexions que es poden fer avui, caldria, per damunt de tot, posar l’accent en dues punts molt importants: la família i l’església com a escola de desenvolupament social i religiós de les persones; i com a gran escola de gratuïtat.
Jesús a Natzaret, diu l’evangeli, i en el si de la seva família, creixia i avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
¿Com van les nostres famílies? ¿Que hi donem i què hi trobem?

Manel Simó