Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 2,41-52

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.

Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes.

Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.»

Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Comentari de l’evangeli

Déu es va fer home en el si d’una família i, d’aquesta manera, la institució familiar va adquirir no només una dimensió cultural, sinó també una dimensió religiosa.

Aquesta festa de la Sagrada Família ens dóna ocasió per pensar sobre les nostres famílies.

Avui hem de ser conscients que els models de família s’han diversificat i, davant d’això, els creients hem de respectar els diferents models, i, sobre tot, refermar la nostra manera cultural i religiosa d’entendre la família.

La família es una bona escola on les persones podem aprendre un parell d’actituds que resulten de molt valor a la vida: – l’estimació i la gratuïtat.
Amor entre els esposos i els pares i fills, i aprenentatge comunitari de conviure i compartir.

Manel Simó

Català CA Español ES