Enguany les lectures dels diumenges de febrer (després d’aquest primer diu- menge en què celebrem la Candele- ra) semblen triades per fer una mena de paràfrasi de la Quaresma, abans de començar-la l’últim dimecres del mes amb el Dimecres de Cendra i el primer diumenge de març amb el primer diu- menge de Quaresma.

Els dos diumenges abans de Quaresma, els dies 16 i 23, els evangelis (Mateu 5,17-37 i Mateu 5,38-48) ens conviden a anar a fons en la interpretació de la Llei. No es tracta, diu Jesús, de viure la Llei com una norma, sinó com la re- cerca del sentit de la relació amb Déu i amb els germans, de manera que sovint, si vols estimar l’altre de debò, és pos- sible que vagis molt més enllà del que està escrit. O que contradiguis aparent- ment la lletra de la Llei. És una crida a estimar amb autenticitat i amb llibertat.

Igualment, la Quaresma és un temps, no pas de flagel•lar-nos per visibilitzar la nostra conversió o d’exercitar una mena de pietat personal, sinó de recu- perar el sentit d’aquest amor. El punt de partida no som nosaltres i el nostre desig d’assolir la perfecció, sinó la gent que ens envolta i les seves necessitats. La Quaresma és bàsicament un exerci- ci d’amor lúcid en les seves febleses, en la perspectiva de la Pasqua.

I l’evangeli del diumenge dia 9 (Mateu 5,13-16) va també una mica en aquesta mateixa línia. Ens porta a discernir quan hem de ser sal des de la discreció per contribuir que tota la comunitat humana tingui el gust de la plenitud o quan hem de ser llum. Tampoc compta gaire el nostre ego. De vegades podem ser sal i passar desapercebuts, però de vegades cal que gosem ser llum, profè- ticament, tot i ser tan pobres com som, no pas per brillar en benefici propi, sinó per deixar passar a través nostre la llum del Crist.

Podria ser una bona cosa, que a casa agaféssim els evangelis i llegíssim i me- ditéssim aquestes paraules de Jesús.

Mercè Solé

Català CA Español ES