Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 23,35-43

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!». També els soldats l’escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!». Sobre d’Ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus».

Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient: «¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne». Jesús li digué: «T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís».

Comentari de l’evangeli

La festa d’avui, amb la qual posem el punt final a l’any litúrgic, cal entendre-la en significat bíblic i evangèlic, lluny de qualsevol temptació d’afany de poder i privilegis.

Va ser l’any 1925 quan el Papa Pius XI va instituir aquesta festa, en una Europa convulsa, per a propugnar la religió catòlica com a religió oficial dels Estats, cercant d’aquesta manera una indubtable situació de privilegi. L’evangeli, però, no va per aquest camí.

Sí és cert que, bíblicament, les esperances messiàniques del poble jueu en temps de Jesús passaven per l’aparició d’un nou rei a l’estil del rei David, un messies triomfant i poderós. Però Jesús va mostrar des d’una creu, i no des d’una trona reial, que el Regne (que avui podríem traduir com a Projecte, o Utopia) que Ell venia a proposar era, com preguem en la pregària del Prefaci, un regne universal i etern;, de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau.

I quan nosaltres preguem el Parenostre i demanen que vingui a nosaltres el Regne de Déu, és aquest l’estil de vida que volem construir.

Manel Simó