Lectura de l’evangeli segons sant Marc 13, 24-32

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:
«Aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.

Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat.

I llavors Ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.

»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que Ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.

El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare».

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui ve condicionat pel fet de ser el darrer diumenge de l’any litúrgic, ja que només queda la festa de Crist Rei, el proper diumenge, i tornarà a començar el nou cicle.

I el fet de ser el darrer diumenge fa que el tema de reflexió sigui la que s’anomena escatologia, és a dir, la visió del que serà el final del món.

Amb un estil propi de la literatura apocalíptica, el text de l’evangeli indica que la decisió sobre el dia i l’hora del final del món és decisió exclusiva de Déu, Senyor de la vida i de la història. i que la nostra tasca és estar atents al projecte que Déu ha dissenyat per a nosaltres. La nostra missió és, per tant, no una atenció merament passiva, sinó sempre atenta i vigilant.

Enmig de les difícils situacions que sacsegen avui la vida de les persones, més que pensar en el final, és necessari que sapiguem transmetre cada dia missatges de confiança i d’esperança en Déu.

Manel Simó