Lectura de l’evangeli segons sant Marc 13,24-32

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran.

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això.

El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Comentari de l’evangeli

En ser avui el darrer diumenge de l’any litúrgic, el tema que se’ns proposa a la reflexió es l’anomenada escatologia, o visió del que serà el nostre final i el final del món mateix.

Jesús anuncia un final tenebrós, alhora que assenyala la seva vinguda triomfal. Es l’estil propi de l’anomenada literatura apocalíptica: malgrat tot, tot acaba bé…

I quan serà això? Del dia i l’hora ningú no sap res, sinó només el Pare… La nostra tasca, per tant, es estar preparats, estar atents… Una atenció que no pot ser merament passiva, sinó activa i vigilant.

Los cristians i cristianes som persones d’esperança i el nostre final es el cel nou i la terra nova…

Manel Simó

Català CA Español ES