Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 25,14-30

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà.

El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.] Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: “Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més.”

L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.” Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: “Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més.” L’amo li va dir: “Molt bé.

Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.” Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: “Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat.

Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.” L’amo li contestà: “Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.

Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca.” Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».]

Comentari de l’evangeli

La circumstància de ser avui pràcticament l’últim diumenge de l’any litúrgic fa que les lectures ens presentin temes sobre el final de la nostra vida; i l’evangeli, tot just, ens situa en el moment final de donar comptes de la nostra tasca com administradors dels talents o dons rebuts…

La paràbola està en la línia de les del majordom que no fou fidel al seu amo; o la de les noies no assenyades que no tenien a punt les llànties enceses. Son les tres paràboles de Mateu referides al moment final de donar comptes a Déu.

Compte!, però, amb la manera d’interpretar aquesta dels talents, perquè sovint s’ha entès per provocar por a Déu, com si fos un jutge dur i rigorós…

El nucli central de la paràbola es troba tot just en allò que li va passar al que va rebre només un talent i que no va superar el fet de tenir por. I és que la por ens paralitza i bloqueja, i ens enfonsa en la inutilitat. Mai hem de pensar en un Déu que ens dona por perquè creguem que ens jutjarà per la nostra productivitat… Déu mira la feina feta, no els triomfs aconseguits.

Manel Simó

Total Page Visits: 219 - Today Page Visits: 1
Català CA Español ES