Lectura de l’evangeli segons sant Marc 12,38-44

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites.

Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Comentari de l’evangeli

A l’evangeli d’avui trobem dues escenes contrastades i significatives: a la primera Jesús fa un seriós advertiment contra els escribes del temple que utilitzen la religió només en benefici propi per tenir poder; mentre que a la segona fa un gran elogi d’una pobra viuda pel seu comportament.

Cal advertir que aquest evangeli no es pot interpretar només en clau econòmica, segons la manera de comportar-se cadascú en relació a l’església.

Els escribes utilitzaven el temple pels seus beneficis, mentre que la viuda col•laborava en allò que podia, i fins i tot més enllà del que podia.

L’Església es troba en permanent construcció i cadascú de nosaltres hem de veure en què i com podem contribuir en cada moment, no aportant només d’allò que ens sobra, sinó amb la generositat de qui aporta fins i tot allò que aniria a favor dels seus propis interessos…

Manel Simó

Català CA Español ES