Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 25,1-13

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.”

Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen.”

Però les prudents els respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne.” Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos.” Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec.”

»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.»

Comentari de l’evangeli

Avui l’evangeli ens torna a presentar una paràbola, i a les paràboles cal distingir el moment històric en que Jesús les va dir, i el moment en que van ser redactades pels evangelistes, ja que entre els dos moments van passar uns quants anys.

La paràbola de l’evangeli d’avui, en concret, Jesús la va pronunciar en un moment de confrontament amb els dirigents religiosos per indicar-los que no s’havien de confiar, ja que ells, com les noies del relat, eren els invitats a les noces de l’Espòs. Però en el moment en que es redactada la paràbola es converteix més bé en una exhortació davant la possible fi del món i el nostre propi final, es a dir, que quan menys ho esperem vindrà el Senyor i cal estar degudament preparats per rebre’l amb la llum de la fe i de la gràcia ben encesa.

S’acaba l’any litúrgic i els textos en conviden a pensar en nostre final amb un crit d’alerta: vetllem, estiguem atents. I vetllar no es esperar passivament, sinó mantenir-se en actitud de recerca i tensió esperançada. Les noies desassenyades van cometre dos errors: no preveure el que podia passar, i pensar que els altres sempre poden ser un recurs, i això no sempre es així.

Manel Simó

Total Page Visits: 349 - Today Page Visits: 1
Català CA Español ES