Lectura de l’envageli segons san Marc 12, 28b-34

En aquell temps,

un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?».

Jesús va respondre: «El primer és: ‘Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb tota la força’.

El segon és aquest: ‘Estima els altres com a tu mateix’. No hi ha cap manament més gran que aquests».

Llavors el mestre de la Llei li digué: «És veritat, mestre.

Amb tota la raó dius que Ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’Ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis».

Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:

«No ets pas lluny del Regne de Déu».

I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

Comentari a l’evangeli

A l’evangeli d’avui ens trobem al bell mig del nucli central del cristianisme.

Jesús acaba de mantenir una discussió amb els saduceus sobre el misteri de la resurrecció, i aleshores un mestre de la Llei o escriba, és a dir, un especialista en interpretar la Llei, es dirigeix a Ell, i després de lloar la seva resposta als saduceus, i li demana opinió sobre quin pensa que és el primer de tots els manaments que conserva la tradició d’Israel.

I Jesús enceta la seva resposta citant el shema jueu, és a dir, el text del Deuteronomi,’’Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces” Aquesta era la professió de fe que el jueus pietosos recitaven dos cops al dia, matí i tarda.

Hi ha, però, un afegit a aquest manament, i aquesta és l’autèntica originalitat del cristianisme: estimar Déu és acceptar el seu projecte, i aquest va totalment lligat als éssers humans, de manera que el manament de l’amor a Ell, no pot separar-se del manament de l’amor als altres.

A Déu s’arriba sempre mitjançant les persones.
Aquell mestre de la Llei ho entén perfectament i fa una afirmació: el que m’has dit és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar…

Per això Jesús li diu: no ets lluny del Regne…Com tantes i tantes persones que encara que no es diguin cristianes, viuen l’autèntic nucli del cristianisme, perquè estimen veritablement les persones i donen per elles la vida.