Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 18,9-14

En aquell temps, a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola: «Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.

»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo’.

»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Comentari de l’evangeli

A l’evangeli d’avui ens trobem novament amb una altra paràbola sobre com ha de ser la nostra pregària.

Si el diumenge passat Jesús ens posava l’exemple de la vídua insistent per fer-nos veure que hem de pregar sense defallir, avui ens posa un altre exemple perquè no caiguem a la temptació de pregar com si ja fossin justos, menyspreant d’aquesta manera els qui pensem que no ho són.

Hi ha a la paràbola una contraposició entre dos tipus de persones: les qui preguen mirant-se només a si mateixes, i les que preguen mirant Déu. O sigui, els qui van per la vida creient-se perfectes, i els qui reconeixen, des de la gratuïtat de Déu, que encara estan molt lluny de correspondre’l amb les seves obres.

Els dos personatges de la paràbola eren socialment enemics irreconciliables; i avui a la nostra societat es dona també aquesta contraposició entre les persones: hi ha les qui pensen que ja són com han de ser, i les qui intenten humilment treballar per ser com han de ser…

En definitiva, preguem tal com som.
Digues-me com pregues i et diré com ets…

Manel Simó