Lectura de l’envageli segons sant Marc 10, 46-52
En aquells temps
Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent.
Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu
Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, comença a cridar:
Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi
Tothom el renyava per ferlo callar, però ell cridava encara més fort:
Fill de David, compadiu-vos de mi
Jesús s’aturà, i digué:
Crideu-lo
Ells criden el cec i li diuen:
Anima’t i vine, que et crida.
El cec llança la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús.
Jesús li pregunta:
¿Què vols que et faci?
Ell respon:
Rabuni, feu que hi vegi.
Jesús li diu:
Vés, la teva fe t’ha Salvat.
Al l’instant hi veié, i el seguía camí enllà.
Comentari de l’evangeli
La curació de Bartomeu se’ns ofereix com a garantia de que sempre és possible sortir de la marginació i recuperar la dignitat personal y social i la fe. I la història del cec de Jericó mostra un esplèndid itinerari per a recuperar aquests valors. Un itinerari que passa per tres passos:
-reconeixement de la pròpia feblesa i desig de trobar qui ens pugui ajudar
-lluita contra els entrebancs de l’entorn que volen impedir el nostres desigs
-i, abandó confiat en un Déu que no ens deixa mai, no ens defraudarà i ens atorga gratuïtament els seus dons.
A aquell home cec la societat l’havia marginat. I avui són molts els qui se senten marginats socialment i econòmicament, i també, a voltes, religiosament, fins i tot en la mateixa Església.
¿Què caldrà fer? No deixar de lluitar perquè la dignitat de les persones estigui per damunt de totes les marginacions i menyspreus que pugui generar una societat inhumana i injusta.
I per damunt de tot, confiar en que sempre hi ha una resta que camina i no defalleix; que els nostres errors poden ser esmenats; i que hi ha qui no deixarà mai de donar-nos llum i força si les demanem. Són tres signes d’esperança.
Manel Simó
