Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10,46-52

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu.

Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.»

Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Comentari del evangeli

El relat de l’evangeli sobre la guarició de Bartimeu, el cec de Jericó, ens mostra, sobre tot, que es possible sortir de la marginació i recuperar la llum i la fe que ens falten.

Veiem l’itinerari seguit:
–el cec reconeix la seva pròpia feblesa i el desig de trobar algú que pugui ajudar-lo;
–lluita i s’esforça contra les dificultats que impedeixen el seu desig;
–i s’abandona confiadament a les mans de Deu, que mai ens deixa i ens atorga gratuïtament els seus dons.

La societat havia abandonat a aquell cec, com avui son també molts els homes i dones que es senten marginats social i econòmicament, i a vegades també per la mateixa Església. Per això hi haurà que seguir lluitant perquè la dignitat de les persones estigui sempre per damunt de totes les marginacions que genera una societat injusta i inhumana.

I la nostra més profunda esperança es que sempre hi haurà una resta que segueix caminant sense defallir.

Manuel Simó

Català CA Español ES