Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 22,34-40

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»

Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.

Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix.

Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos.»

Comentari de l’evangeli

Continua a l’evangeli el relat dels enfrontaments entre Jesús i els dirigents polítics i religiosos del seu temps. I si el diumenge passat li plantejaven una qüestió política, relacionada amb el tribut al César, avui li presenten un tema d’àmbit religiós.

La qüestió plantejada no es innocent, ja que els fariseus havien decidit que per ser fidels a Déu calia complir fins a un total de 613 manaments, 325 dels quals indicaven prohibicions, i altres 248 imposaven obligacions.

Si Jesús deia que el manament més important era estimar Déu seria titllat d’espiritualista, mentre que si posava l’accent en estimar al proïsme l’acusarien de ser purament humanista i moralista…

Per això la seva resposta es ben clara: no es pot estimar Déu si no estimem els altres, i si no estimen els altres, no estimem Déu…

El punt central del seu missatge es l’estimació. Som allò que estimem i actuem segons el que estimem… I Ell va marcar la pauta: estimeu com Jo us he estimat, es a dir, donant la vida.

Manel Simó

Català CA Español ES