Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 17,11-19

Un dia, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: «Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!». En veure’ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.

Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: «¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? I li digué: «Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat».

Comentari de l’evangeli

El text de l’evangeli d’avui recorda, d’alguna manera, la paràbola del bon samarità. Perquè de la mateixa manera que l’únic viatger que va atendre l’home apallissat pels lladres no va ser un jueu, sinó un samarità, l’únic leprós guarit que es mostra agraït a Jesús és també un samarità, i no pas els altres nou, que eren jueus.

Entre els pobles jueu i samarità hi havia una profunda enemistat, i els jueus menyspreaven els samaritans
D’altra part, la lepra de que parla l’evangeli era considerada un càstig sever de Déu i per això la legislació jueva indicava que els leprosos, a més a més de la seva possible curació, havien d’anar al temple a purificar-se religiosament. Per això Jesús, complint la llei, els envia al temple, però el seu ensenyament catequètic anirà més enllà.

Dels deu guarits només en torna un a donar-li gràcies, i aquest és, tot just, el qui no creia en la llei religiosa: un samarità..

¿Quin és l’ensenyament d’aquesta plana evangèlica? Que a voltes la religió estrictament observada pot caure en la deshumanització, perdent el sentit elemental de la gratitud a les persones. No caiguem, doncs, en aquest error.

Manel Simó