Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10,17-30

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.»

Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.

Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.»

Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»

[Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui mostra una clara incompatibilitat entre l’afany de possessió de riqueses i el seguiment de Jesús.

Un home pregunta a Jesús què ha de fer per posseir la vida eterna. Es tracta d’un jueu preocupat per complir els manaments de la seva religió; i per això Jesús els hi recorda, encara que resulta curiós que dels deu del Sinaí només cita els qui es refereixen a la relació amb les persones…

L’home, aleshores, diu que tot això ja ho compleix, però el seu gran error es pensar que per la seva conducta mereixerà el Regne, i no se n’adona de que no es tracta de fer mèrits, sinó que el do del Regne es gratuït, i que als dons gratuïts de Déu cal correspondre-hi sempre amb una donació total a Ell; i per això Jesús el posa a prova i li diu: deixa-ho tot i segueix-me… Ell, aleshores, se’n va anar trist, perquè tenia molts béns…

La lliçó es clara.

Manel Simó

Català CA Español ES