Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 17,5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Augmenta’ns la fe». Ell va respondre: «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar’, i us obeiria.

»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: ‘Vine de seguida a seure a taula?’. ¿No li dirà més aviat: ‘Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu?’. ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: ‘Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer’».

Comentari de l’evangeli

El punt central de l’evangeli d’avui és la pregària que fan els apòstols, i que de ben segur haurem de fer també nosaltres molt sovint: « Senyor, doneu- nos més fe ».

Perquè aquesta pregària mostra dues coses: en primer lloc, que aquells seguidors del Crist, que tenien el privilegi de viure molt de prop el que Ell deia i feia, reconeixien que la seva fe no era ni tal sols com un insignificant gra de mostassa; i, en segon lloc, que en el relat dels evangelis no es va suprimir aquesta realitat que els deixava amb tanta mala imatge.

¿Com és que malgrat viure tan de prop amb Jesús, aquells homes mostraven tanta poca fe? L’explicació la donen, en diverses situacions, els mateixos evangelis: perquè ambicionaven unes realitats que no s’avenen massa amb una vida de fe. I es el mateix que ens passa a nosaltres.

I una darrera idea molt profitosa de l’evangeli d’avui és la conclusió de la catequesi sobre la fe que els dóna Jesús, com a resposta a la seva pregària. La fe és un do gratuït de Déu, que necessita òbviament, la nostra acceptació i col•laboració, però des de la gratuïtat agraïda només ens cal dir « Senyor, som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure.

Manel Simó