Lectura de l’envangeli segons Sant Lluc 16, 19-31

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides, y un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar, i arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.

Llavors va exclamar:
–Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.» Abraham li respongué: -Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui continua, d’alguna manera, el tema del diumenge passat. Aleshores se’ns animava a utilitzar els bens que Déu ens dóna de tal manera que no ens allunyin d’Ell; i avui veiem que aquell ric va caure en dos grans errors que són avui molt freqüents en la nostra societat: l’omissió i la insensibilitat.

Omissió es deixar de fer allò que hauríem de fer i aquell ric no va fer cap mal al pobre, però el va deixar a la porta de casa seva, sense atendre’l; i a l’avaluació final de la vida els actes d’omissió també comptaran: tenia fam i no em vàreu donar menjar…

I l’altre punt feble del ric va ser la seva insensibilitat davant el sofriment humà del pobre. És l’actitud pròpia del qui viu bé, nedant en l’abundància i el consumisme.

Fugir d’aquests dos errors es avui una clara exigència evangèlica. La crisi que afecta tantes i tantes persones al nostre voltant té les seves arrels més profundes en la cobdícia humana. Una cobdícia que ignora els altres i pretén utilitzar-los només en benefici propi.

Manel Simó