Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 16,1-13

En aquell temps, Jesús deia també als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: ‘Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns’. L’administrador va pensar: ‘Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració’.

»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: ‘Quant deus al meu amo?’. Li respongué: ‘Cent gerres d’oli’. Ell li digué: ‘Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta’. A un altre li digué: ‘I tu, quant deus?’. Li respongué: ‘Cent sacs de blat’. Ell li diu: ‘Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta’.

»I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner».

Comentari de l’evangeli

La paràbola que ens presenta l’evangeli d’avui cal entendre-la en el seu just ensenyament. Jesús no lloa l’administrador malversador per la seva acció, sinó per la seva habilitat en no sortir perjudicat, i diu d’ell que ha estat més prudent que els qui ens diem fills de la llum…

La referència de l’ensenyament de Jesús es vers tots nosaltres, perquè també nosaltres som administradors de tots els bens rebuts, i amb ells ens hem de garantir el futur. Entre aquests ben hi ha els diners, i es aquí on Jesús es mostra més radical: no podem servir Déu i els diners; i es que Jesús sabia, com es demostra a la vida, que els diners són sovint causa de perdició per a molta gent…

Amb tot, no ho limitem tot al diner. Tots els bens rebuts son per a compartir. I només d’aquesta manera no hipotecarem la felicitat futura per felicitats caduques…

Manel Simó