Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 20,1-16a

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca.

Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.” I ells hi van anar.

Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?”

Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.” Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.”

Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.”

Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu.

Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Comentari de l’evangeli

Jesús era criticat perquè acollia els pecadors i no feia diferencies entre els penedits i els qui creien haver-se comportat justament tota la vida. I per això dirigeix a tot el poble (la vinya era el símbol del poble de Déu) aquesta paràbola.

Una paràbola, però, que s’ha d’entendre correctament, ja que no parla de la retribució del treball, ja que es obvi que qui treballa més mereix millor retribució, però aquí es parla del Regne i el Regne es un do gratuït de Déu, no un mèrit propi.

Els ensenyaments de la paràbola es concentren en tres punts:
– Déu no tracta els éssers humans segons la lògica de la productivitat del treball, sinó cercant sempre el bé dels menys privilegiats

– la lògica de la bondat de Déu no és la il•lògica dels gestors de l’economia i la política

– la solució dels problemes socials que avui afecten a tantes persones no vindrà dels economistes, ni dels polítics, sinó de la recuperació de la bondat i del sentit humanitari de les persones.

Aquesta és la gran lliçó que ens ofereix la gratuïtat de Déu que queda reflectida a la paràbola.

Manel Simó

Total Page Visits: 239 - Today Page Visits: 1
Català CA Español ES