Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 22,15-21

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes.

Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.»

Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

Comentari de l’evangeli

Com passa sovint s’ha d’anar en compte amb l’evangeli d’avui per entendre’l correctament.

Es obvi que a Jesús li posen un parany. Els jueus, a més a més del tribut al Cèsar de Roma, havien de pagar també altres tributs i entre ells un tribut al temple…

Si Jesús diu que no cal pagar al Cèsar serà denunciat a les autoritats romanes, i si diu que sí s’ha de pagar serà titllat de col•laboracionista i mal jueu.
Aleshores fixem-nos en la seva resposta: retorneu al César allò que es del César, però per lloar Déu al temple no cal pagar cap tribut.

Les monedes d’aquell temps portaven la imatge d’August o del seu fill Tiberi, i aleshores és lògic que es retorni al César allò que es aliè al poble. El que no és lògic es haver de pagar al temple amb monedes romanes…

Els poders polítics i religiosos de tots els temps han aprofitat sovint el contingut de l’evangeli d’avui per fer una lectura interessada de coses que no diu.

Manel Simó

Total Page Visits: 70 - Today Page Visits: 1
Català CA Español ES