Lectura del evangeli segons Sant Lluc 15, 1-32

Jesús va proposar als fariseus i mestre de la Llei aquesta paràbola: qui de vosaltres si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta una i se’n va a cercar la que havia perdut, i quan la triba, ple de joia, convida els amics i els veïns perquè l’ha trobada Doncs jo us dic que hi haurà més joia al cel per un sol pecador que es converteix que per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se..

I afegí una segona paràbola: un pare tenia dos fills i un d’ells li demanà la part d’herència que li tocava i va marxar de casa. Passaren uns dies i quan ja s’havia gastat tot el que tenia, va pensar: quants jornalers del meu pare es troben millor que jo. Tornaré a casa, demanaré perdó i em posaré a treballar com un jornaler més… Però el pare, que l’esperava cada matí, el va rebre amb els braços oberts i digué: havia perdut un fill i l’he recobrat…

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui mostra, de manera antropomòrfica, el gran goig de Déu i el seu esperit d’acolliment davant les persones que reconeixen el seu error i canvien de conducta.
El text pertany al capítol 15 de l’evangeli de Lluc, i l’evangelista presenta tres paràboles per posar de relleu aquesta actitud de Déu..

A Jesús l’acusaven d’acollir els pecadors. Pecador, en el seu temps, era sinònim de persona menyspreada i marginada, perquè era considerada persona que havia ofès a Déu.

Jesús, però, ofereix la gran lliçó de la conducta de Déu envers aquell que s’ha allunyat: és com el pastor que va darrera d’una ovella esgarriada, la dona que es posa a escombrar febrosament per trobar una moneda que ha perdut, o el pare que espera cada matí la tornada del fill que ha marxat de casa…

Aprenguem la lliçó i no caiguem a la temptació de ser envers els que s’equivoquen més severs que Déu; ni esperem tampoc que els qui s’han allunyat tornin per si mateixos; caldrà anar a cercar-los…

Manel Simó

Català CA Español ES