Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 14,25-33

En aquell temps, molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: «Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: ‘Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar’.

»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.

»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu».

Comentari de l’evangeli

Aquest diumenge coincideix amb la festa del Naixement de Maria, i són molts els llocs que celebraran la seva figura com a Mare de l’Església, i li demanaran que ens ajudi a viure a fons la nostra fe.
D’altra part, l’evangeli que ens presenta avui la litúrgia dominical ens mostra que el seguiment de Jesús no es fàcil, perquè exigeix donar-ho tot, donar-se plenament.

Dit això, però, i com sempre, el passatge de l’evangeli s’ha de llegir adequadament. Perquè no podem deduir del seu contingut la figura d’un Jesús inhumà, que exigeix la renuncia a les relacions familiars més íntimes i fins i tot la renúncia al propi ésser de cadascú…

A la vida per arribar a qualsevol meta cal fer camí progressivament, i Jesús proposa tres viaranys, o tres actituds radicals per al seu seguiment:

– Una disposició a subordinar-ho tot, si cal, i fins i tot allò més proper com és la família, a la plena adhesió a Ell i al seu Regne..
– Una disposició oberta a carregar amb les creus que sorgeixin com a conseqüència de ser fidels al seu seguiment.
– I una disposició permanent a renunciar a tot allò que ens separi d’Ell.,

Manel Simó