Lectura de l’evangeli segons sant Marc 7,31-37

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans.

Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament.

Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

Comentari de l’evangeli

El text de l’evangeli d’avui es exclusiu de l’evangelista Marc i ens mostra com Jesús trenca el cercle tancat dels jueus i es dirigeix a terra pagana, i allà cura un sordmut.

El fet es molt significatiu perquè el sordmut es un símbol de la humanitat tancada a la veu de Déu. I l’exemple de Jesús ens ha de moure’ns a anar a cercar també al nostre voltant a tots aquells que voldrien trobar Deu i escoltar la seva veu…

I es que hi ha al relat un fet molt significatiu: aquell sordmut arriba a Jesús perquè unes persones el van conduir fins a Ell. Es també la nostra tasca. Les persones que han anat perdent la fe, o que no l’han tinguda mai, necessiten persones que amb el seu exemple i el seu testimoni promoguin en elles la necessitat de recuperar-la.

Aquest es el gran repte de les comunitats cristianes.

Manel Simó

Català CA Español ES