Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 14,1.7-14

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: ‘Cedeix-li el lloc’, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: ‘Amic, puja més amunt’. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos!».

Comentari de l’evangeli

L’escena que ens presenta l’evangeli d’avui va ser una forta interpel•lació per a aquell fariseu que convidà Jesús a dinar, i és també una dura interpel•lació per a tots nosaltres.
Sobresurten dos pensaments:
– en primer lloc, a la vida s’ha de tenir consciència i coneixement de la pròpia identitat, i aquesta és la veritable actitud d’humilitat, perquè la humilitat, com va dir molt bé santa Teresa, és la veritat. Aquells que s’assignaven els primers llocs a la taula es mentien a si mateixos, considerant-se més importants que els altres convidats, com aquest és també avui l’error dels qui pretenen ser superiors als altres pels seus diners, els seus càrrecs, els seus estudis, o els seus privilegis;
– i un segon punt, més important encara, són les paraules que diu Jesús al fariseu: quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Paraules que indiquen clarament que l’amor familiar i les relacions amistoses són molt legítimes, però que no han de ser necessàriament les relacions prioritàries o exclusives. Per això afegeix: quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs, és a dir, persones que no tenen capacitat per correspondre de la mateixa manera a la teva invitació.
Aquest és el punt clau: vivim en una societat on s’ha perdut el sentit de la gratuïtat i cada cop som menys capaços de viure desinteressadament.
La millor pràctica de la gratuïtat és aquella que s’exerceix amb els més febles i indefensos.

Manel Simó