Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 13,22-30

En aquell temps, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?». Jesús els contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: ‘Senyor, obre’ns’. Ell us respondrà: ‘No sé d’on sou’. Llavors us posareu a dir: ‘Hem menjat i hem begut amb vós, i heu ensenyat per les nostres places!’. Ell us respondrà: ‘No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!’. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers».

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui comença amb una inquietud formulada en forma de pregunta: són pocs els qui se salven? I el gran perill d’aquest tipus de preguntes es plantejar-les només de cara als altres, auto-creant-se per a un mateix una resposta favorable…

Per això Jesús surt al pas de qualsevol tipus d’il•lusió i mostra l’únic camí veritable que porta a la salvació: entrar per la porta estreta…

Què vol dir, però, aquesta expressió?
El mateix Jesús va manifestar en una altra ocasió Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran (Joan 10,9). Entrar per la porta, per tant, es viure com Jesús va viure, es a dir, responent al projecte de Déu…

I la frase final hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers és una crida reiterada a no viure d’imatges i aparences, sinó de manera compromesa el seguiment de Jesús.

El que val, costa.

Manel Simó