Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 12,49-53

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».

Comentari de l’evangeli

L’evangeli d’avui pot sorprendre per la seva radicalitat. Jesús indica que ha vingut a calar foc i que no ha vingut a portar la pau, sinó la divisió. I és clar que aquestes paraules cal precisar-les perquè no es trobin en contradicció amb altres paraules del mateix Jesús.

És obvi, d’altra part, que hi ha focs que cremen i focs que purifiquen, focs que maten i focs que escalfen; com hi ha paus que són simple conformisme (ho cantava Raimon quan deia de vegades la pau no és més que por, de vegades la pau no és més que una buida paraula per a no dir res..), i hi ha paus que són fruit de la justícia i de la denúncia i resolució de les mentides.

Pagola defineix el foc de que parla Jesús com el foc que crema en el nostre interior, i que ens fa sentir passió per Déu i compassió pels qui sofreixen. És, per tant, una força de transformació, un impuls permanent per fer el bé en favor dels altres. Els apòstols reberen l’Esperit en forma de llengües de foc, i va ser aquest foc el que els dispersà per tot el món a predicar l’evangeli de Jesús, superant i vencent tots els obstacles, en una tasca dura i difícil que els provocà situacions conflictives, lluny d’una pau còmoda.

Manel Simó

Català CA Español ES