Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 22,1-14

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar.

Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: “Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa.” Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren.

El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: “El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen.

Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.” Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: “Company, com és que has entrat sense vestit de festa?” Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: “Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca.” Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

Comentari de ‘evangeli

La paràbola que ens presenta l’evangeli d’avui va en la línia de les paràboles dels tres diumenges anteriors i té a veure amb les relacions entre Déu i el poble d’Israel. Si la vinya representava el lloc on es desenvolupava la vida del poble, el banquet es el lloc de trobada més personal entre el poble i Déu.

Els evangelis ens diuen que Jesús va participar en una sèrie de banquets i dinars per trobar-se amb persones i transformar-les.

Al banquet del Regne de Déu tots hi estem convidats, però no tothom respon i correspon, perquè interessen més altres valors que els del Regne, i perquè es necessari dur el vestit de festa que és un interior net i ben disposat. Un interior on siguin realitat els valors del Regne: l’amor, la justícia i la pau…

I l’evangeli acaba amb la constatació d’una realitat: molts són cridats, però pocs són escollits. Déu no discrimina, som nosaltres els qui lliurament fem una o altra opció.

Manel Simó

Total Page Visits: 71 - Today Page Visits: 1
Català CA Español ES