Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 14,22-33

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar.

Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.»

Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús.

Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

Comentari de l’evangeli

Després de la multiplicació dels pans, que veiérem diumenge passat, Jesús puja tot sol a una muntanya per pregar; i a la matinada torna a la barca on es trobaven els seus deixebles, advertint-los, a la seva arribada, que no tinguin por, que és ell.

Pere, però, dubta: “Si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Pere posa a prova Jesús i el posa a prova, com fem també nosaltres a vegades amb Déu. La por és sempre mala consellera…

Malgrat tot, Pere intenta confiar en l’acceptació que Jesús ha fet del seu repte, però el vent l’acovardeix, dubta i s’enfonsa. És bo fiar-se d’un mateix, però és millor encara admetre que en moltes coses necessitem ajut. I és òptim saber acceptar una mà amiga, o una companyia encoratjadora.

El dubte i la por són dues realitats molt unides en la conducta dels éssers humans. Pere va tenir por i va perdre l’equilibri, perquè la por sempre desequilibra

D’altra part, hi ha també una lectura eclesial de l’evangeli d’avui: l’Església és la barca; la tempesta, els temps que corren; els membres de l’Església tenim massa por, i desconfiem de la presència viva de l’Esperit. Hem de seguir aprenent.

Manel Simó

Català CA Español ES