Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 13,1-23

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles.

Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra.

De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta.

Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda.

Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res.

El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir.

Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

Comentari de l’evangeli

Els tres diumenges anteriors vam reflexionar sobre el discurs de la missió, de l’evangelista Mateu; i avui comencen altres tres diumenges sobre l’anomenat discurs de les paràboles del Regne. Es el capítol 13 de l’evangeli de Mateu, i es tracta d’un conjunt de textos que expliquen el projecte de Déu sobre nosaltres i sobre el món.

Una paràbola, com es conegut, es una figura literària, amb elements ficticis mitjançant els quals es vol transmetre un ensenyament.

El sentit de la paràbola del sembrador que avui llegim fou explicat pel mateix Jesús, i nosaltres, aplicant-la al nostre temps, podem destacar tres punts:

– Tant per la disponibilitat dels camps, com per part del treball dels sembradors, el fruit de la llavor continua sent avui molt escàs.
– Sense un profund treball interior que lluiti contra les dificultats existents, es molt difícil que la llavor doni fruit
– La paràbola, d’altra part, cal pensar-la des d’una doble perspectiva, perquè tots som, alhora, camps sembrats i sembradors.

Manel Simó

Català CA Español ES