Lectura de l’evangeli segons Sant Lluc 12,32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així! Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Aleshores, Pere li digué: «Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?». El Senyor continuà: «¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: ‘El meu amo tarda a venir’, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells a qui ha confiat més».

Comentari de l’evangeli

L’evangeli del diumenge passat acabava dient que ens cal fer-nos rics als ulls de Déu, perquè l’acumulació de bens materials no ens garanteix el fet d’allargar la vida. I avui continuem amb la mateixa línia, ja que se’ns adverteix que on tenim el tresor, tenim el cor…
Dues són les grans idees que configuren el text d’avui.
En una societat on el més important sembla ser el fet de posseir i acaparar bens materials, perquè asseguren poder i benestar, Jesús proposa una manera alternativa de viure com es el fet de compartir els bens per a establir una felicitat comunitària més autèntica.

Hem de ser conscients, però, de que aquesta tasca no es fàcil en una societat com la nostra, adormida i deshumanitzada. Per això Jesús ens convida a estar molt atents, a mantenir les llànties enceses, a experimentar si volem ser esclaus o lliures en relació als bens materials, i a fer possible la primera de les benaurances de Mateu: feliços els qui han escollit ser pobres….

Manel Simó