Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 10,37-42

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»

Comentari de l’evangeli

Continuem avui la lectura del capítol 10 de sant Mateu, anomenat el discurs de la missió, on l’evangelista recopila una sèrie d’instruccions que dóna Jesús als deus deixebles i seguidors per desenvolupar millor la seva tasca.

Diumenge passat se’ns deia: no tingueu por, i avui la idea central es que seguir a Jesús comporta superar dificultats i, a vegades, instal•lar-se en uns criteris diferents dels criteris que ens envolten.

I aquesta consigna ve il•lustrada amb dos exemples:
–els obstacles poden provenir fins i tot de persones de la nostra pròpia sang;
–i sovint haurem d’aplicar la paradoxa del perdre per guanyar…
En definitiva Jesús ens diu que seguir-lo comporta portar com Ell la creu; però amb un final plenament esperançador: res no quedarà sense recompensa…

Es tracta, en síntesi, d’afermar la joia de viure per a Déu vivint per als altres…

>Manel Simó

Català CA Español ES