Lectura de l’evangeli segons sant Marc 4,35-41

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba.» Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint.

Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta.»

El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»

Comentari de l’evangeli

El 27 de març de l’any passat, en un acte televisat a tot el món, el Papa Francesc, solitari enmig de la Plaça de san Pere de Roma, i en plena crisi de la pandèmia, dirigia a tot el món una preciosa homilia que començava amb l’evangeli que llegim avui a la litúrgia.

Al capvespre, quan sembla que tot s’obscureix, els deixebles veien que s’enfonsaven i increpen Jesús: ¿no et fa res que ens enfonsem?…Jesús respon: ¿per què sou tan covards? ¿Encara no teniu fe?

Els deixebles, com també nosaltres sovint, s’enfrontaven amb el silenci de Déu…i tingueren que experimentar que tenir fe es fiar-se incondicionalment de Déu…

Avui, a la barca de la humanitat i a la barca de l’Església hi ha també patiments i tempestes i bufen vents no sempre favorables, Déu, però, sempre hi és i no ens defrauda.

Manel Simó

Català CA Español ES