Lectura de l’evangeli segons sant Marc 4,26-34

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.

La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.»

Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»

Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Comentari de l’evangeli

Jesús, com a bon pedagog, intenta, mitjançant comparacions de la vida rural, il•lustrar-nos sobre la identitat del Regne o Projecte que Déu te sobre nosaltres i sobre el món.

I trobem dues afirmacions bàsiques:
El Regne es una llavor que germina a l’interior de les persones i va creixent… fins que arriba el moment de la sega…

I el Regne es una llavor molt petita però que conté al seu interior suficient vida i vitalitat per arribar a ser una gran planta…

Quina reflexió podem fer nosaltres, a la llum d’aquestes afirmacions? Un parell de pensaments:
Cal deixar a u n costat els criteris humans de productivitat i eficàcia. Créixer no es sinònim de triomf. El Regne es gratuït i allò que ens ha de preocupar es respondre a la gratuïtat de Déu;

y, sobre tot, fixem-nos en el gra de mostassa, es a dir en les possibilitats de les coses petites…Necessitem la pedagogia del gestos petits…

Tots podem fer quelcom: molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món…

Manel Simó

Català CA Español ES